Modelos teóricos en inteligencia emocional y su medida

El de 'inteligencia emocional' se ha convertido en uno de los conceptos psicológicos más populares. Este hecho presenta, sin duda, diversos aspectos positivos como, por ejemplo, el interés generalizado por las emociones y las competencias personales y su desarrollo en aras de una mejor adaptación social y laboral. En este artículo se procederá a describir las diferentes perspectivas teóricas más actuales en inteligencia emocional así como los instrumentos de medida desarrollados hasta este momento para evaluar este interesante constructo psicológic

Estereotipos de género 2.0 : auto-representaciones de adolescentes en Facebook

Chicas y chicos adolescentes hacen un uso diferente de las redes sociales online, y las chicas presentan un mayor riesgo de verse perjudicadas por un uso no adaptativo. El objetivo de este estudio era investigar hasta qué medida los adolescentes se presentan en términos de estereotipos de género en sus perfiles de Facebook. Los participantes, 623 usuarios de Facebook de ambos sexos contestaron el Bem Sex Role Inventory (BSRI) y el Personal Well-being Index (PWI). En la primera fase, respondieron sobre cómo ven a un adulto típico en términos de estereotipos de género. En la segunda fase, la mitad de ellos contestó el BSRI en relación a cómo se ven a sí mismos, y la otra mitad cómo se presentan en Facebook. Los resultados muestran que los adolescentes se consideran más sexualmente indiferenciados que un adulto típico de su mismo sexo, tanto en su auto-percepción como en su presentación en Facebook. Se confirma que el bie-nestar psicológico de las chicas baja considerablemente con la edad, y que está asociado a un mayor grado de masculinidad. Se concluye que: los adolescentes producen representaciones verdaderas en sus perfiles de Facebook; y que existe una tendencia hacia una auto-concepción y auto-presentación más sexualmente indiferenciada con una leve preferencia por rasgos masculinos, tanto en chicos como en chicas; además, la masculinidad está asociada a un mayor grado de bienestar psicológicoAdolescent girls and boys use online networking sites differently, and girls have a higher risk of being harmed by non-adaptive use. The aim of the study was to assess the extent to which adolescents portray themselves according to gender stereotypes on their Facebook profiles. Participants were 623 Facebook users of both sexes who responded to the Bem Sex Role Inventory (BSRI) and the Personal Well-being Index (PWI). In the first step, the adolescents responded to the BSRI with respect to how they view a typical adult in terms of gender stereotypes. In the second step, half of them responded to the BSRI with respect to how they view themselves and the other half responded with respect to their self-presentation on Facebook. The results show that adolescents consider themselves to be less sexually differentiated than a typical adult of their own sex, both in their self-perception and their self-portrayal on Facebook. The study confirms that the psychological well-being of girls decreases considerably with age and that it is associated with a greater degree of masculinity. We conclude that adolescents produce accurate self-representations on their Facebook profiles, and both boys and girls tend to offer a less sexually differentiated self-concept and self-portrayal than of the typical adult, with a slight preference for masculine traits; moreover, masculinity is associated with a greater degree of psychological well-bein

Aspectos psicológicos del baile: Una aproximación desde el enfoque de la pasión

El presente estudio pretende caracterizar a los practicantes de baile en relación al modelo dualístico de la pasión descrito por Vallerand. La pasión se define como una fuerte inclinación de la persona hacia una actividad considerada importante y autodefinitoria. Vallerand et al. (2003) proponen un modelo dualístico constituido por dos tipos de pasión: la pasión armoniosa y la obsesiva. La pasión armoniosa es el resultado de una internalización autónoma de la actividad, es decir, está integrada por razones intrínsecas del individuo, y pasa a formar parte de su identidad. La pasión obsesiva es consecuencia de una internalización controlada por motivos contingentes a la práctica de la actividad en cuestión, como por ejemplo la aceptación social, que produce una fuerte y poco adaptativa adhesión a la misma. Las hipótesis que se plantean en este estudio consideran que tanto los practicantes que se dedican profesionalmente al baile, como los que participan en competiciones presentarán mayores niveles de pasión obsesiva, y que los practicantes con más años de experiencia obtendrán puntuaciones más elevadas tanto en pasión obsesiva como en pasión armoniosa. En contra de lo esperado, los bailarines profesionales y competidores no presentan una mayor pasión obsesiva, sino que es la pasión armoniosa la que se incrementa con las horas de práctica. Concluimos que los participantes no viven la práctica del baile como una actividad sometida a modas y aceptación social, sino que más bien se trata de una práctica que contribuye al bienestar de los individuos y compatible con otras actividades de la vida cotidiana.El present estudi pretén caracteritzar els practicants de ball amb relació al model dualístic de la passió descrit per Vallerand. La passió es defineix com una forta inclinació de la persona vers una activitat considerada important i autodefinitòria. Vallerand et al. (2003) proposen un model dualístic constituït per dos tipus de passió: la passió harmoniosa i l'obsessiva. La passió harmoniosa és el resultat d'una internalització autònoma de l'activitat, és a dir, és integrada per raons intrínseques de l'individu, i passa a formar part de la seva identitat. La passió obsessiva és conseqüència d'una internalització controlada per motius contingents a la pràctica de l'activitat en qüestió, com per exemple l'acceptació social, que produeix una forta i poc adaptativa adhesió a la mateixa. Les hipòtesis que es plantegen en aquest estudi consideren que tant els practicants que es dediquen professionalment al ball com els que participen en competicions presentaran majors nivells de passió obsessiva i que els practicants amb més anys d'experiència obtindran puntuacions més elevades tant en passió obsessiva com en passió harmoniosa. En contra del que s'esperava, els ballarins professionals i competidors no presenten una passió obsessiva més elevada, sinó que és la passió harmoniosa la que s'incrementa amb les hores de pràctica. Concloem que els participants no viuen la pràctica del ball com una activitat sotmesa a modes i acceptació social, sinó que més aviat es tracta d'una pràctica que contribueix al benestar dels individus i que és compatible amb altres activitats de la vida quotidiana.This study aims to characterize dancers in relation to the dualistic model of passion described by Vallerand. Passion is defined as a person's strong inclination to an activity considered to be important and self-defining. Vallerand et al. (2003) proposed a dualistic model with two types of passion: harmonious passion and obsessive passion. Harmonious passion is the result of autonomously internalizing the activity, that is, it is made up of the individual's intrinsic reasons and becomes part of the individual's identity. Obsessive passion is the result of internalization guided by reasons contingent to that activity, such as social acceptance, which causes a strong and scarcely adaptive adhesion to the activity. We hypothesized that both professional dancers and competitive dancers would have higher scores in obsessive passion, and dancers with more years of experience would have higher scores in both obsessive passion and harmonious passion. Contrary to what we expected, professional dancers and competitive dancers do not show greater obsessive passion, but it is harmonious passion that increases with practice. We conclude that participants do not experience dance as an activity subject to fashion and social acceptance, but it is an activity that contributes to the individual's wellbeing and is compatible with other daily life activities

Emotional Intelligence and Social Interest : are they related constructs?

In the last 15 years, a new psychological construct has emerged in the field of psychology: Emotional Intelligence. Some models of Emotional Intelligence bear ressemblence with aspects of one of the core constructs of Adlerian Psychology: Social Interest. The authors investigated, if both constructs are also empirically related and which is their capacity to predict psychiatric symptoms and antisocial behavior. Results indicate that Social Interest and Emotional Intelligence are empirically different constructs; Social Interest was negatively correlated to aspects of antisocial attitudes (but not to antisocial behavior). Social Interest also failed to predict symptoms of psychological distress. Emotional Intelligence, in change, was a better predictor for mental problems than Social Interest. The results are discussed in view of the validity of Social Interest measurement.En els últims 15 anys, un constructe psicològic s'ha desenvolupat en el camp de la psicologia: Intel·ligència Emocional. Alguns models de la intel·ligència emocional mantenen similituds amb un dels principals constructes de la psicologia Adleriana: Interès Social. Els autors van investigar si tots dos constructes estan també empíricament relacionats i la seva capacitat per predir els símptomes psiquiàtrics i la conducta antisocial. Els resultats indiquen que el interès social i la intel·ligència emocional són constructes empíricament diferents, el interès social es va correlacionar negativament amb aspectes de les actituds antisocials (però no amb la conducta antisocial). El Interès Social també va fallar en predir els símptomes d'angoixa psicològica. La intel·ligència emocional, en canvi, va ser un millor predictor dels problemes mentals que el Interès Social. Els resultats es discuteixen en el punt de vista de la validesa del mesurament del Interès Social.En los últimos 15 años, un constructo psicológico se ha desarrollado en el campo de la psicología: Inteligencia Emocional. Algunos modelos de la inteligencia emocional mantienen similitudes con uno de los principales constructos de la psicología adleriana: Interés Social. Los autores investigaron si ambos constructos están también empíricamente relacionados y su capacidad para predecir los síntomas psiquiátricos y la conducta antisocial. Los resultados indican que el interés social y la inteligencia emocional son constructos empíricamente diferentes, el interés social se correlacionó negativamente con aspectos de las actitudes antisociales (pero no con la conducta antisocial). El Interés Social también falló en predecir los síntomas de angustia psicológica. La inteligencia emocional, en cambio, fue un mejor predictor de los problemas mentales que el Interés Social. Los resultados se discuten en el punto de vista de la validez de la medición del Interés Social

Effect of the frustration of psychological needs on addictive behaviors in mobile videogamers. The mediating role of use expectancies and time spent gaming

Casual videogames (CVGs), played on smartphones, are becoming increasingly popular, especially among females and adults. Whereas the addictive potential of online (computer) videogames is well-established, there is yet insufficient evidence for Internet gaming disorder (IGD) in mobile gamers and for the mediating role of some mechanisms involved. The aim of this study is to investigate the impact of the frustration of psychological needs on mobile videogamers' addictive behavior as well as the role of cognitions (game-use expectancies) and behaviors (time spent playing) through a hypothesized serial mediation model, while controlling for important correlates, such as game genre, age, gender and payment during play. A total of 471 mobile game users (211 males) with an average age of 21.73 replied to an online survey containing sociodemographic and game variables, the Need Satisfaction and Frustration Scale (NSFS), the Internet Gaming Disorder Scale-Short Form (IGDS9-SF) and a slightly modified version of the Internet Use Expectancies Scale (IUES). The results corroborate the negative effects of need frustration on IGD among mobile gamers and clarify the role of time spent playing and game-use expectancies in the development of IGD, highlighting the important role of cognitions in this relationship. We conclude that both the time spent playing and game-use expectancies should be important targets for clinical interventions, even though they are not included in the diagnostic criteri

Fear of Missing Out, online social networking and mobile phone addiction : a latent profile approach

Background and aims: Fear of missing out (FoMO) is described as a pervasive unpleasant sensation that others might be having rewarding experiences of which one is not part, as well as the desire to stay continually connected with what others are doing. It has shown to play an important mediating role in predicting negative outcomes of heavy use of these networks. The aim of the present study was to analyze the different profiles found among users. Methods: 5,280 Spanish speaking social media users from Latin America replied in an online survey to the Spanish version of the FoMO scale, to a short set of questionnaires on online social network use (frequency, intensity and type of access) and indicators of mobile phone addiction. Results: FoMO correlated with the number of different networks used and with all indicators of social network use and mobile phone addiction. Using a Latent Profile Analysis, four classes of users were identified: low-engagement light users, high-engagement heavy users, high-engagement low-risk users, and high-engagement high-risk users; individuals from the fourth class can be considered at risk for developing addiction to online social networks (7.6 % of the sample). Discussion: Accessing the social networks via the mobile phone and presenting addictive behavior seem to be important correlates of FoMOLa por de perdre's alguna cosa (fear of missing out, FoMO) es descriu com una sensació aguda i desagradable que altres podrien estar tenint experiències gratificants dels quals un no és part, així com el desig de mantenir-se en contacte contínuament amb el que altres estan fent. S'ha demostrat que té un paper mediador important en la predicció dels resultats negatius de l'ús intensiu de les xarxes socials. L'objectiu del present estudi va ser analitzar els diferents perfils que es troben entre els usuaris. 5.280 usuaris de xarxes socials online d'Amèrica Llatina castellanoparlants van respondre a través d'una enquesta en línia a la versió espanyola de l'escala FoMO, així com a una sèrie de qüestionaris curts sobre l'ús en línia de xarxes socials (freqüència, intensitat i tipus d'accés) i a indicadors d'addicció al telèfon mòbil. Es va trobar que FoMO correlaciona amb el nombre de diferents xarxes socials que s'utilitzen, amb tots els indicadors d'ús de xarxes socials, i amb l'addicció al telèfon mòbil. Mitjançant una Anàlisi de Perfils Latents es van identificar quatre classes d'usuaris: usuaris amb us moderat i compromís baix, usuaris amb ús fort i compromís fort, usuaris amb ús fort i baix risc, i usuaris amb ús fort i alt risc; els individus de la quarta classe (7,6% de la mostra) poden ser considerats en risc de desenvolupar addicció a les xarxes socials en línia. L'accés a les xarxes socials a través del telèfon mòbil i l'existència d'una conducta addictiva sembla ser correlats importants de FoM

Adicción a internet y móvil : una revisión de estudios empíricos españoles

Determinar los factores que diferencian el uso de Internet y móvil saludable del patológico. Método: Se revisaron doce estudios empíricos publicados por investigadores españoles sobre adicción a Internet y teléfono móvil entre 2002 y 2011, obtenidos a partir de una búsqueda en PsycINFO y en Psicodoc. Resultados y Discusión: Se observó una relación entre el uso problemático de Internet y diversos trastornos psicológicos y entre el uso problemático y el tiempo conectado. La comunicación alterada de identidad podría explicar la diferencia entre uso seguro y problemático de Internet y móvil. La cautela de los investigadores sugiere que no se puede confirmar la existencia de un trastorno adictivo grave y persistente relacionado con el móvil e Internet en base a encuestas poblacionales.Determine the factors that differentiate problematic from healthy use of Internet and mobile. Method: Twelve empirical studies about Internet addiction and mobile phone published by Spanish researchers between 2002 and 2011 were reviewed. They were obtained from a search in PsycINFO and Psicodoc. Results and Discussion: There was a relationship between problematic Internet use and psychological disorders and between problematic use and time online. Altered identity communication could explain the difference between safe and problematic Internet and mobile phone use. The researchers caution suggests that we cannot confirm the existence of a serious and persistent addictive disorder associated with the mobile and the Internet based on population surveys

Aspectos psicológicos del baile : una aproximación desde el enfoque de la pasión

El presente estudio pretende caracterizar a los practicantes de baile en relación al modelo dualístico de la pasión descrito por Vallerand. La pasión se define como una fuerte inclinación de la persona hacia una actividad considerada importante y autodefinitoria. Vallerand et al. (2003) proponen un modelo dualístico constituido por dos tipos de pasión: la pasión armoniosa y la obsesiva. La pasión armoniosa es el resultado de una internalización autónoma de la actividad, es decir, está integrada por razones intrínsecas del individuo, y pasa a formar parte de su identidad. La pasión obsesiva es consecuencia de una internalización controlada por motivos contingentes a la práctica de la actividad en cuestión, como por ejemplo la aceptación social, que produce una fuerte y poco adaptativa adhesión a la misma. Las hipótesis que se plantean en este estudio consideran que tanto los practicantes que se dedican profesionalmente al baile, como los que participan en competiciones presentarán mayores niveles de pasión obsesiva, y que los practicantes con más años de experiencia obtendrán puntuaciones más elevadas tanto en pasión obsesiva como en pasión armoniosa. En contra de lo esperado, los bailarines profesionales y competidores no presentan una mayor pasión obsesiva, sino que es la pasión armoniosa la que se incrementa con las horas de práctica. Concluimos que los participantes no viven la práctica del baile como una actividad sometida a modas y aceptación social, sino que más bien se trata de una práctica que contribuye al bienestar de los individuos y compatible con otras actividades de la vida cotidiana.El present estudi pretén caracteritzar els practicants de ball amb relació al model dualístic de la passió descrit per Vallerand. La passió es defineix com una forta inclinació de la persona vers una activitat considerada important i autodefinitòria. Vallerand et al. (2003) proposen un model dualístic constituït per dos tipus de passió: la passió harmoniosa i l'obsessiva. La passió harmoniosa és el resultat d'una internalització autònoma de l'activitat, és a dir, és integrada per raons intrínseques de l'individu, i passa a formar part de la seva identitat. La passió obsessiva és conseqüència d'una internalització controlada per motius contingents a la pràctica de l'activitat en qüestió, com per exemple l'acceptació social, que produeix una forta i poc adaptativa adhesió a la mateixa. Les hipòtesis que es plantegen en aquest estudi consideren que tant els practicants que es dediquen professionalment al ball com els que participen en competicions presentaran majors nivells de passió obsessiva i que els practicants amb més anys d'experiència obtindran puntuacions més elevades tant en passió obsessiva com en passió harmoniosa. En contra del que s'esperava, els ballarins professionals i competidors no presenten una passió obsessiva més elevada, sinó que és la passió harmoniosa la que s'incrementa amb les hores de pràctica. Concloem que els participants no viuen la pràctica del ball com una activitat sotmesa a modes i acceptació social, sinó que més aviat es tracta d'una pràctica que contribueix al benestar dels individus i que és compatible amb altres activitats de la vida quotidiana.This study aims to characterize dancers in relation to the dualistic model of passion described by Vallerand. Passion is defined as a person's strong inclination to an activity considered to be important and self-defining. Vallerand et al. (2003) proposed a dualistic model with two types of passion: harmonious passion and obsessive passion. Harmonious passion is the result of autonomously internalizing the activity, that is, it is made up of the individual's intrinsic reasons and becomes part of the individual's identity. Obsessive passion is the result of internalization guided by reasons contingent to that activity, such as social acceptance, which causes a strong and scarcely adaptive adhesion to the activity. We hypothesized that both professional dancers and competitive dancers would have higher scores in obsessive passion, and dancers with more years of experience would have higher scores in both obsessive passion and harmonious passion. Contrary to what we expected, professional dancers and competitive dancers do not show greater obsessive passion, but it is harmonious passion that increases with practice. We conclude that participants do not experience dance as an activity subject to fashion and social acceptance, but it is an activity that contributes to the individual's wellbeing and is compatible with other daily life activities